L'OPA realitza un estudi estadístic de la direcció de cinema a Catalunya (1990-2014)

05/06/2016

En els últims 25 anys, el cinema català ha viscut un període inèdit a la seva història: segons dades de l’Institut Català d’Empreses Culturals, entre 1990 i 2014 s’han produït 1.227 obres cinematogràfiques, comptant llargmetratges de ficció, documentals, films d’animació, TV movies i mini sèries. Aquest número pràcticament multiplica per deu les 127 que hi ha registrades en els anys previs, des de La festa del blat (1920), de Josep Togores i Muntades, fins a films de 1989 com El nen de la lluna, d’Agustí Villaronga, o La banyera, de Jesús Garay. Un registre més acurat i complet de les obres per part de les institucions pot ser-ne part de la causa, però òbviament només una part. Els números són tan eloqüents que no deixen dubtes: el cinema català ha viscut una mutació fonamental en l’últim quart de segle. Entre les causes, es poden citar el creixement econòmic, com a mínim fins a la crisi de 2008; la potenciació de Barcelona com a centre turístic i cultural, i per tant com a atractiu vital i artístic per a estudiants i directors; l’èxit internacional de determinats cineastes catalans, tant en formats comercials com en festivals; la multiplicació dels centres de producció; la consolidació d’algunes empreses com a coproductores de cineastes internacionals de prestigi; l’enfortiment de la televisió catalana com a coproductora; els canvis de formats de producció, amb la consegüent facilitat econòmica per realitzar una pel·lícula; el canvi en els sistemes de distribució, i un llarg etcètera.
 

Principals resultats de l'estudi

L’Estudi estadístic de la direcció de cinema a Catalunya 1990-2014 s’ha fet per ajudar a comprendre i confirmar amb dades i amb tots els matisos una idea àmpliament estesa: en les darreres dècades ha augmentat considerablement el nombre de directors i directores que han pogut desenvolupar les seves pel·lícules a Catalunya. Però al darrere s’amaga una altra realitat: moltes persones ho han fet, 801 concretament al llarg del període que va de 1990 a 2014, però amb una continuïtat molt desigual. Per això, aquest estudi presenta les grans tendències que es detecten a partir de les dades, amb la intenció d’aportar alguna llum més al coneixement del cinema català, per a aquelles persones que tenen la responsabilitat de fer-lo avançar, des de les empreses, les administracions i els centres de formació.

- 801 cineastes van dirigir 1.227 produccions de cinema a Catalunya durant el període 1990-2014.

- El 75%  dels cineastes (601) només van dirigir una obra en aquest període, i 57 van superar les tres obres produïdes. El primer grup inclou una gran diversitat de casos, des de directors amb debuts sense continuïtat fins a cineastes estrangers consolidats que només han realitzat una pel·lícula dins de la indústria catalana.

- D’entre les persones que compten amb una sola obra en el període 1990-2014, 208 ja havien dirigit anteriorment i 393 no.

- Entre 2010 i 2014 van debutar a Catalunya 201 cineastes. És previsible que en els propers anys alguns autors que en aquest estudi apareixen amb una sola obra augmentin la seva producció.

- Entre les 801 persones que van dirigir pel·lícules a Catalunya en el període 1990-2014, hi ha 700 homes i 101 dones. A més, entre les trajectòries personals amb més producció a Catalunya la presència femenina és escassa: no hi ha dones cineastes amb nou o deu films de producció catalana en els 25 anys estudiats. En els darrers anys no s’observa una tendència de canvi.

- 166 del total de 801 directors han codirigit en alguna ocasió en el context català, però en 90 d’aquests casos es tracta de debuts sense continuïtat.

- El 40% dels cineastes que van produir films a Catalunya entre 1990 i 2014 van néixer a Catalunya, el 29% a la resta de l’estat espanyol i el 31% en d’altres països.
Entre les persones que van debutar a Catalunya, el 59% són nascudes a Catalunya, el 26% a la resta de l’estat i el 15% a la resta del món.

En ambdós casos, el país estranger amb més cineastes que treballen a Catalunya és Argentina.

- L’increment de la producció de cinema a Catalunya en els últims anys es tradueix en un augment en el nombre de cineastes. Del total de 533 debutants entre 1990 i 2014, el 78% ho han fet en els últims deu anys (415 en total).

- Les persones que van debutar entre 1990 i 2004 han dirigit a Catalunya, a grans trets, al voltant de tres films, mentre que els que ho han fet després s’acosten a una mitjana d’una obra per persona.

- En el període 2005-2009 es va produir el nombre més elevat de debuts (215), triplicant pràcticament la xifra del quinquenni anterior (73 debuts). Amb data 2014, només 55 dels debutants havien pogut dirigir la segona obra (26%), mentre que aquesta xifra és del 59% per als qui van començar entre 2000 i 2004. Aquest resultat confirma la dificultat de progressar en la carrera cinematogràfica a Catalunya.

- L’edat del debut en la direcció de cinema a Catalunya és una xifra mitjana de 37 anys, i no s’ha modificat substancialment al llarg dels anys. Cal considerar que en aquest còmput es contemplen també nombrosos professionals que, sense dedicar-se habitualment a la direcció cinematogràfica, hi debuten a una edat avançada.

- El documental  és el format cinematogràfic en el qual la quantitat relativa de directors que han debutat a Catalunya és més alta. La gran majoria dels documentalistes que han treballat a Catalunya també hi han debutat.

- Els productes per a televisió són aquells que tenen un percentatge major de cineastes estrangers.

- Dels 570 cineastes que han debutat a Catalunya (tant els que ho van fer abans de 1990 com els que ho han fet en el període estudiat), 255 han dirigit habitualment obres en règim de coproducció amb la resta de l’estat o amb l’estranger, mentre que una majoria àmplia (315) generalment no ho fa.

 

Descarrega't l'estudi sencer en PDF.