L'ensenyament universitari davant la competència en comunicació audiovisual en un entorn digital.

Investigador principal

Col·laboracions

Finançament

Nº de referència

EDU2010-21395-C03-01

Durada

2011 – 2014

La comunicació audiovisual ha adquirit una especial transcendència en el context de la societat digital (societat-Xarxa). No obstant això, els ciutadans han comptat amb poques experiències formatives de competència mediàtica.

A partir de treballs anteriors desenvolupats pels investigadors d'aquest Projecte Coordinat, es pretén detectar necessitats i manques per aconseguir que els ciutadans i ciutadanes espanyols siguin competents en comunicació audiovisual en un entorn digital.

D'acord amb el principi de les responsabilitats compartides, aquestes necessitats i manques es buscaran en tres àmbits socials: els professionals de la comunicació, els professionals de l'ensenyament obligatori i els formadors universitaris tant a l'àrea de la comunicació (Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat) com en el de l'educació (Magisteri, Pedagogia, Psicopedagogia i Educació Social).

Les necessitats i manques poden ser de caràcter personal o institucional. Les personals tenen a veure tant amb la falta de sensibilitat davant el problema com amb la falta d'una formació específica i integral. S'avaluaran la sensibilitat i la formació de les persones corresponents a les mostres de cada subprojecte: professionals de la comunicació, mestres i professors de l'ensenyament obligatori, i formadors universitaris tant de comunicadors com d'educadors.

S'avaluarà cadascuna de les sis dimensions que configuren la competència en comunicació audiovisual: el llenguatge, la tecnologia, la ideologia i els valors, la producció i programació, la recepció i audiència i la dimensió estètica. La detecció de les necessitats relatives a aquestes dimensions es farà recorrent, segons els casos, a qüestionaris, a entrevistes en profunditat grups de discussió i a la metodologia observacional.

Quant a les manques institucionals, es procedirà a l'anàlisi dels documents més significatius en relació amb l'objectiu de la recerca: plans d'estudi regulats de l'ensenyament obligatori i de l'ensenyament universitari, programes o pla docent de les assignatures vinculades al tema, manuals d'educació mediàtica més utilitzats en el context espanyol, etc. L'anàlisi de contingut d'aquests documents es realitzarà mitjançant l'ús de tècniques pròpies del processament del llenguatge natural, disciplina considerada una subàrea de la Intel·ligència Artificial i la Lingüística, que permet el processament de grans quantitats d'informació en format text. L'ús d'aquesta eina és innovador en recerques en l'àmbit de les ciències socials, perquè prové d'altres àrees de coneixement, la lingüística, la documentació i la Intel·ligència Artificial.

La recerca també suposarà un avanç en el camp de la complementarietat metodològica, ja que combina diferents tècniques d'anàlisis, quantitatives (qüestionaris, anàlisis de contingut) i qualitatives (entrevistes en profunditat i grups de discussió). Amb els resultats obtinguts es podran planificar estratègies globals per a l'Administració i establir programes formatius per als diferents sectors implicats: professionals de la comunicació, universitat, mestres i professors, i pares de família.